De vegades ens demanen perquè vam escollir el nostre nom. Aquí està la nostra explicació:
Existeixen paraules en català al món de l’arquitectura i de la construcció que els catalans castellanoparlants han fet seves en castellà malgrat siguin incorrectes des d’un punt de vista normatiu. Aquestes paraules, anomenades catalanades*, s’utilitzen únicament als territoris de parla catalana. Alguns exemples en son paleta, pica, maneta, tochana, etc. Nosaltres ens identifiquem especialment amb la paraula rachola, un mot que ha esdevingut autèntic en la parla castellana del nostre territori, l’equivalent del qual en castellà normatiu és baldosa o azulejo i en català normatiu rajola. Ens interessa la grafia en castellà perquè és un exemple de l’intercanvi lingüístic que es viu a Catalunya i, a més a més, vol ser una aposta per la permeabilitat cultural i pel mestissatge.
Aquest element de la construcció reuneix trets amb què ens identifiquem, com la senzillesa, la flexibilitat i la diversitat, i representa força bé la nostra idea de treballar artesanalment. En definitiva, el caràcter pròxim i local de l’element constructiu i el mestissatge que amaga el mot escrit en castellà com a préstec lingüístic no normativitzat, són ingredients que volem destacar en la creació de La Rachola, el nostre projecte cooperatiu.
*n.f. Expressió o manifestació pròpia dels catalans, especialment quan aquests parlen castellà o una altra llengua
