Berenant amb el Jorge

Per berenar dolç o salat?
Totalment de dolç... Recordo quan era petit que els berenars eren entrepans, però ja no recordo la darrera vegada que vaig menjar un entrepà per berenar...

Tens present quan vas decidir que volies estudiar arquitectura?
Crec que el primer pensament va ser quan estudiava 2ª de BUP, tenia una professora de Física i Química que em va comentar que podria estudiar arquitectura. Sempre m’havien interessat les coses manuals i el dibuix, i recordo que a la EGB ja feia maquetes de cases amb pals de gelat...

Si haguessis de triar de nou una professió, tornaries a ser arquitecte?
Aquesta es una de les preguntes que m’he fet mes vegades en la meva vida professional... Quan vam acabar d’estudiar, cap al 2008 les coses començaven a no rodar bé, i vaig donar unes quantes voltes laborals. Ara mateix he trobat el meu lloc i el que m’agrada de l’arquitectura. Gràcies a docents com Albert Cuchí o Rafael Serra vaig introduir-me en la vessant de la sostenibilitat i eficiència energètica, per tant responent a la pregunta, si que tornaria a ser arquitecte però apostant més per aquests temes des de èpoques més inicials de la meva carrera.

Com desconnectes fora de la feina?
Normalment no tinc gaires problemes per desconnectar del dia a dia. Entre setmana m’agrada anar a la piscina a nedar, porto gairebé 20 anys i crec que es la millor teràpia. En aquest confinament m’he comprat una bici nova i aprofito per anar pels camins del riu Llobregat a redescobrir el territori. Durant l’hivern també m’agrada anar a la platja quan es pot a fer bodyboard amb companys de la universitat. Però crec que una forma molt fàcil de desconnectar es cuinar, m’agrada molt el món de la cuina i m’avorreix molt menjar sempre el mateix. Intento aprofitar qualsevol estona per cuinar amb música... De fet porto un blog i un  IG on podeu veure receptes i moltes coses més...

D’on ve aquesta afició a la cuina? I si haguessis de triar el teu plat favorit...
Recordo que de ben petit entrava a la cuina i ajudava en el que podia a preparar el menjar. Podem dir que el meu paladar ha millorat al cap dels anys, ja que havien coses que de petit no m’agradaven gaire. Aquesta afició es va començar a ordenar cap l’any 2008, on vaig crear el blog en principi per enregistrar les reunions gastronòmiques amb els amics, però amb el temps vaig començar a escriure, compartir receptes i experiències.
No et podria dir un plat favorit, tinc un ventall ample des de lo mes senzill com una bona truita de patates amb ceba, fins plats de cuina tradicional com unes galtes estofades o un bon “cocido”. L’important es que la matèria prima sigui de primera qualitat, la resta s’aconsegueix amb paciència i voluntat.

I aquesta passió per cuinar, l’apliques d’alguna manera a la feina com arquitecte?
Per a mi, una de les zones mes importants d’una llar es la cuina. Es un espai on hem sento còmode i sempre tractem que les cuines dels nostres projectes estiguin pensades i siguin habitables. Son zones on les persones es relacionen, per tant hem de tenir cura de crear espais amables per exemple amb bona il·luminació natural. Si pogués m’agradaria entrar al meu habitatge directament per la cuina...

Com et veus d'aquí a 10 anys? Si tinguessis que demanar un desig...
Fa 10 anys no m’imagina un present així. Per tant m’agradaria que tot continués igual, creixent mica en mica en el nostre projecte cooperatiu i seguint aprenent. Espero que poc a poc la població en general tingui més inquietuds relacionades amb una forma de vida més sostenible i que nosaltres els puguem ajudar.